Category Archives: Reflexions

Paquirrín!!!

No puc entendre com aquest personatge, entre altres, poden arribar a treballar en un programa de televisió i tant amples saps, com si res.

Anuncis

Canvi tipus d’IVA

Avui 11 de juliol el senyor Rajoy, president del gobern, ens ha fet saber que dilluns dia 16 de juliol passarem a tenir un IVA del 18% al 21% i el reduit del 8% al 10%.
Perfecte! Ni tan sols s’han esperat al canvi de trimestre. Ja m’han fotut el cap de setmana enlaire. Hauré de facturar tot el que hi ha pendent, enviar cartes a tothom que tenia pressupost donat que variarà el preu final i per postres hauré de modificar tot el programa de facturació, ja que no preveu variar l’IVA dins el mateix periode.
Però tranquils, també ha informat d’avantatges o facilitats a les noves incorporacions al règim d’autònoms. Encoratjador oi?

Copa del Rey

Quan falten només unes hores per començar la final de copa entre l’Athlètic i el Barça l’ambient està més escalfat que mai. Primer la polèmica de no trobar cap dia que anés be per disputar el partit, després el fet de no deixar-lo jugar a l’estadi Santiago Bernabeu. Amb aquestes el qui fa honor de dur el nom del torneig s’escalabra anant a fer un safari per caçar elefants. Els feixistes és manifesten pels carrers de Madrid avui mateix. La nostra amiga presidenta de la comunitat de madrileña l’Esperanza Aguirre que pot dir el que li surt de la ***** porqué aquí mandamos nosotros y punto y a callar. Els mitjans de comunicació ja fa dies que no paren de fotre llenya al foc. I els aficionats que tenen com a vàlvula d’escapament el fet mateix de fer-se sentir tots alhora en un lloc públic i retransmés per teles i ràdios de tot arreu encara seran els que se la carreguin demà mateix, passi el que passi, només pel fet de tocar el botet a qui ens TOCA LA CARTERA. A sobre hem de callar?

L’ÚLTIM QUE ES PERD

M’agradaria fer referència a l’entrada del Xavier Sanjuan al Bloc “Un microrelat al dia“.
Quan sorgeix algun problema complicat, després de donar-hi voltes i més voltes, dóna la sensació que ho hi manera de resoldre’l. I quan ja estic a punt de tirar la tovallola,… zas,… la solució.
Encara sort que sóc persistent i no perdo l’esperança que sinó tindria un calaix ple de problemes per resoldre.

El dimarts de Carnestoltes no vull fer festa

Fa uns anys a Artesa de Segre es va proposar de posar dia de festa local el dimarts de carnestoltes per comptes del dia 20 de gener (dia de Sant Sebastià). Finalment i per votació popular tot va continuar tal i con estava, festa per Sant Sebastià i dia laborable el dimarts de carnestoltes.
En un primer moment em va saber greu. El dimarts de carnestoltes és un dia que es fa la matança del porc, ve gent d’arreu del país, amb autocars i tot. Si fos festiu em semblaria que es faria més festa. En canvi per Sant Sebastià, els uns se’n van a esquiar, els altres aprofiten per anar de compres o anar a Lleida o Barcelona a llocs on un dia de cada dia no hi podrien anar. Però he arribat a la conclusió que és millor així. Com un dia de Sant Jordi que és molt més bonic s’hi s’escau entre setmana.
La gent pleguen de traballar a mitja tarda, van a la matança a buscar un entrepa de llonganissa o de butifarra negra, quan la canalla acaba l’estudi van a la plaça a les paradetes dels Peruans, abans Hippies al Boti-boti, a la xurreria del Pintó que s’hi formen llargues cues fins a quarts de dotze,…

En fi, és una jornada molt bonica per fer-la festiva.

Eliminar la xarxa de repetidors de televisió

Amb un sol repetidor podríem passar? Un satèl·lit o dos que ja existeixen cobreixen tot un país. El cost d’una antena parabòlica tampoc no és tan car en comparació amb el d’una antena normal+receptor TDT. L’estalvi, si ens posem a comptar el que costa de mantenir tota aquestra infraestructura de repetidors, és molt important. Hi ha llocs que hi ha un repetidor per un sol poble.

Suposo que ja hi ha algú que ho ha pensat, però hi ha molts interesos creats, i això fa que sigui difícil de promoure-ho.

Només es tracta de difondre-ho.

Aquesta idea l’he publicada a http://inventem.cat us animo a tots a publicar les vostres idees. A veure si ens fem sentir.

Retard en el temps

Volíem matar “lo porc” a pincipis de desembre, no ho vam fer per por del fred. I ja ho veieu 11 de febrer de 2012 -10 ºC.

Al juny de l’any passat també vam segar la collita un mes més tard.

El setembre va ser com l’agost. I l’agost com el juliol.

No us fa la sensació que anem un mes endarrerits?

Descomptes/Bonificacions en la quota de la Seguretat Social

Una persona que durant un cert període de temps no ha anat al metge (sistema sanitari públic)  hauria de tenir un descompte en la quota de la “Seguretat Social” que està pagant.

Avantatges:

  1. Si és un assalariat l’empresari s’estalviaria de pagar-ho, que alhora ho podria bonificar a la nonima del treballador/a, un incentiu econòmic és un incentiu econòmic.  A més, fomenta a reduir l’absentisme laboral, molt important per l’empresari. I a més a més, també reduiria algunes baixes, l’administració també hi guanyaria.
  2. Si és autònom, bé, no cal dir-ho. Important estalvi econòmic.
  3. I el qui està pagant una assegurança de salut privada? Perquè pagar a més la “Seguretat Social” si se’n pot estaviar una part important? 

Aquesta idea l’he publicada a http://inventem.cat us animo a tots a publicar les vostres idees. A veure si algú ens escolta.

inventem.cat !!!

Fa poc he conegut una idea d’en Jordi Graells Graellsbloc i un grup de persones que desinteresadament han promogut una pàgina web per tal que tothom pugui publicar la seva idea a l’hora de fer-ne difusió de altres que ja estan publicades. La proposta està presentada en forma de concurs d’idees en una pàgina web inventem.cat. Tens opció per votar-ne una altra i que algú et voti la teva.

Deixar de fumar és un plaer

He deixat de fumar tal i com vaig començar a fer-ho. No és difícil. Això és com un arbre que s’ha viciat amb el pas del temps pel motiu que sigui. Per adreçar-lo costa molt però a poc a poc es pot aconseguir.
En el meu cas vaig fer una relació de tots els motius que em portaven a fumar. Cada cop que volia fer una cigarreta m’ho anotava en una llibreteta.
Fins que va arribar el dia “D”. El Dia De Deixar De Fumar ha de ser un dia més o menys significatiu, en el meu cas va ser el 30 de maig del 2000 per mitjà de la campanya impulsada pel departament de salut de la Generalitat de Catalunya, Deixa-ho i guanya.

Quan va arribar el dia “D”, vaig llençar tot el relacionat amb el tabac i em vaig comprar una capsa de xiclets de nicotina. Cada vegada que em venia de gust de fumar-me una cigarreta recordava bé el motiu pel qual me la volia fumar i que prèviament m’havia anotat a la llibreteta i ho evitava. Us asseguro que cada cop que aconseguia de no fumar-me una cigarreta sentia un plaer immens.